SANT VICENÇ DE PLANOLES
El temple s’esmenta per primera vegada en un document de l’any 1141 si bé tenim constància del lloc de Planoles des de l’any 938. Durant el segle XII el terme de Planoles estava dividit entre els senyors de Mataplana i el rei. Aquest darrer tenia la part més poblada i important. Inicialment, el temple, edificat a finals del segle XI o principis del XII, tenia una sola nau coberta per volta de canó, reforçada per cinc arcs torals, que se sostenen per pilars adossats. En el mur nord aquests descarreguen la seva força en contraforts exteriors.
La nau està acabada en un absis semicircular, decorat externament amb un fris d’arcs cecs sota la teulada. Dues finestres de mig punt i doble esqueixada il·luminen l’interior de l’absis, però la construcció de la torre del campanar va deixar oculta la del costat sud.
El temple tenia un atri o porxo en el mur sud, però en un temps indeterminat es van tapar els arcs i es va convertir en una segona nau. El mur sud es va foradar per permetre la comunicació entre les naus, a través de tres arcs de mig punt.
Durant les darreres obres de restauració es van descobrir aquests arcs i una de les columnes. Les altres dues es van fer a imatge, tot i que força discutible, de la primera.
En el mur oest trobem una finestra de mig punt i doble esqueixada, sota la que, en època moderna, es va obrir en forma de creu.
Posteriorment, es va afegir una capella en el costat nord i un campanar de torre, en el costat sud de la capçalera.
Horari de misses
- Dissabtes i vigílies: 10.00 h (agost) (HORARI MODIFICAT)
- Diumenges i festius: 10.00 h (setembre a juliol)
SANT MARCEL DE PLANÈS
El lloc de Planès i la seva església apareixen documentats per primera vegada l’any 919, en un escrit on el rei Lotari donava un alou i l’església al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta filiació va fer que fos el bisbe Oliba qui consagrés el nou temple entre els anys 1018 i 1046. L’acta de consagració es va trobar en un reliquiari que hi havia en l’altar, quan aquest es va desmuntar per traslladar l’ara al Museu Nacional de Catalunya.
El temple té una sola nau rectangular, capçada a l’est per un absis semicircular per l’exterior, però de planta de ferradura per l’interior. L’aparell és fet amb carreus de pissarra de petites dimensions, però col·locats de forma ordenada. En el tambor absidal s’obren dues petites finestres de doble esqueixada en la part central i cap al sud.
La porta d’accés està situada en el mur sud. Està molt reformada, però encara es pot veure l’arc de mig punt, un xic irregular, original.
Sobre el mur on s’obre l’absis s’alça un campanar de cadireta de dos ulls.
En el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a banda de l’ara d’altar, també es conserva el seu frontal. En la seva part central observem la mandorla, amb Jesús en majestat en el seu interior. L’acompanyen el tetramorf i figures de bisbes i abats, distribuïts en dos nivells. Està realitzat amb estuc policromat. La finesa de les seves línies apunta l’arribada del gòtic.
