El Puigmal és el cim més alt del Ripollès, i té un accés força interessant des de Planoles si comencem l’excursió des del Collet de les Barraques. De les pujades més habituals a aquest cim, com són des de Fontalba i Núria, la que ara expliquem és la més llarga en distància i temps, però, per contra, els pendents són més suaus i les vistes panoràmiques són més obertes sobre tota la vall del Rigart i la vall de Ribes en general.
Si es té interès a pujar el Puigmal des de Planoles, opció molt llarga i només apta per aquells molt preparats, es pot començar llegint la ressenya de la RUTA DE LES MINES d’aquest mateix web, que uneix Planoles amb el collet de les Barraques. Seguidament i haurà d’afegir les explicacions que ara presentem.
- Punt de partida: refugi Corral Blanc
- Distància (anada i tornada): 18 km
- Desnivell ascendent :1.197 m
- Desnivell descendent : 1.197 m
- Temps estimat (anada i tornada): 7 h
- Tipus d’itinerari: linial
- Senyalització: hi ha diverses indicacions verticals i horitzontals que ens acompanyen en la pujada al Puigmal. La pintura més freqüent són les marques blanques i verdes d’un sender local (SL) que no està oficialment catalogat a la FEEC.
- Es passa per algun espai natural protegit? L’excursió es desenvolupa íntegrament dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, assolint-ne el punt culminant.
Clicant el mapa trobareu tota la resta d’informació necessària per a fer la ruta, descripció, track de GPS, etc.
Descripció de l’excursió
Pugem en cotxe al refugi Corral Blanc per la carretera que hi puja des de Planoles, en direcció al collet de les Barraques (9 km). Uns 500 metres més amunt del refugi, seguint la carretera, arribem a la barrera i la zona d’aparcament.
Un cop deixat el cotxe, seguirem a peu carretera amunt fins a trobar, a mà esquerra, una pista que surt, en pujada, en direcció oposada a la que dúiem. Un cartell hi indica l’inici de la ruta de l’Isard i les Marmotes. Prendrem aquesta pista i la seguirem, en suau pujada, tot endinsant-nos lentament dins el bosc. La pista s’enfila cap a buscar la carena, on ja es dilueix i caldrà anar a buscar el llom per a seguir pujant. S’intueixen diversos corriols que podem seguir, sempre seguint la direcció ascendent de la carena, nord-oest.
L’ascens té pendent suau una bona estona, acostant-nos cap al Puig de Dòrria (2.547 m) que serà el punt intermedi de l’ascensió. Aquest cim arrodonit és un bon mirador de la vall del Rigart i la serra de Montgrony, però si ens el volem estalviar podem flanquejar-lo per la dreta, estalviant-nos uns metres de desnivell, i anant a buscar el Pas dels Lladres.
Un cop al Tossal del Pas dels Lladres (2.661 m), enmig del llom que fa de contrafort oest del Puigmal, ja enfilem la direcció E-NE per acostar-nos cap al cim. Els pendents suaus que hem tingut fins ara s’acaben per donar lloc a la pujada final, més exigent pel pendent i pels tarterams que haurem de trepitjar, a voltes amb roca descomposta. Un cop al cim, podem tornar pel mateix itinerari.